S’hem
alçat matí.
La mare m’ha mudat.
Hem eixit de casa i cap a Fontanars.
Jo ja hi havia estat el dia de la trobada. Hui em notava ”diferent?” Ja porte un
temps escoltant a la gent gran del poble dir: Xe! Estareu contentes! Quina
alegria! Quan aneu a arreplegar-lo?
Hem arribat. Hem entrat i s’ha
omplit de seguida. Estàvem totes les amigues i amics amb la seua família. David
el de 4t i la seua família també. Les mestres. El director. Gent gran i menuda
de molts pobles i escoles.
Ix un home fent màgia. Uns xics presentant. No sé perquè, però m’entra una coseta a l’estómac ”diferent?”
Ens criden i la mestra diu: Va! Va! Nosaltres.
Ai! A qui veig dalt? Que bé. La conec! És Carmen, la mestra dels i les mestres que venen a l’escola. La que ens visita
i somriu, i ve a vore les activitats que fem.
Em pose al costat de les meues amigues i amics. Puja la mestra i besa a Josep, a Tere i a Carmen Agulló. Ens donen llibres i jocs. Tot el món somriu, ens aplaudeix i fan fotos. Està agradant-me imaginar i escriure històries.
Estic contenta. Bé, millor dit, crec
que totes i tots ho estem J
2 comentaris:
Que bonic i emotiu! El treball ben fet sempre du aquestes coses.Enhorabona,sou molt grans!
ILC.
Un plaer compartir bons moments amb vosaltres. Enhorabona i endavant que encara hi ha molts Samboris que arreplegar¡¡¡¡
Publica un comentari a l'entrada