La iaia no sap
llegir. Sols
sap posar RB. Això vol dir el seu nom. La senyoreta va intentar ensenyar-la,
però la iaia diu que ella no té això que tenim al cervell per a poder aprendre
a llegir i escriure. I sols va poder aprendre RB. Les sabia escriure i cosir. El iaio sí que sabia llegir i escriure.
La iaia sabia
fer pa. I mones. I pastissets de moniato. I endreçava casa. I sabia aviar
als animals. I cosir. I fer
puntilles de bolillos. Sabia fer
totes les feines del camp. I anava a la panera. I a la verema... La iaia no sabia llegir, ni escriure.
La mare era la menuda de casa. Son pare volia que
anara a escola, “costura” dia el “uelo”.
I també anava a música, sap solfejar. La mare sap cuinar, com
la iaia. La mare sap fer totes les feines de casa. I sap cosir com la
iaia, a més sap patronatge. I també
sap fer totes les feines del camp.
La mare es va traure el carnet de conduir
el mateix dia que el pare. Al poble va ser la primera en tindre’l. La mare
sempre té un llibre a les mans, li
agrada molt llegir...
Soc l’única filla de casa. La mare em va començar a ensenyar a solfejar i
gràcies a això vaig ser la primera músic
de casa. La primera en anar a la universitat.
Cosir no ha aconseguit que m’agrade.
Cuinar jo no, això el meu germà. Del camp poca cosa sé, el que he escoltat
d’ella i del pare. Com la majoria de dones, tinc carnet de conduir. Com la
mare, sempre tinc algun llibre per davant, m’agrada
llegir.... I escriure
Adopta un abuelo, ahir penjava un vídeo, amb senyores
majors. Aquest era el seu missatge:
Tenim un missatge per a totes les
dones:
Nuria
Picas, campiona mundial d’ultratrail. Clara Campoamor, diputada, va aconseguir
el nostre dret a votar. Sara Garcia, primera astronauta espanyola. Ana Carrasco, campiona mundial de
motociclisme. María Pereira, primera
guanyadora del premi rubio de matemàtiques. Margarita Salas, premi Prícep
d’Asturies de investigació científica. Gisela Pulido, campiona mundial de
kitesurf. Carmen de Andrés, primera dona ingeniera de camins. Mireia Belmonte,
campiona del mon de natació.
Elles no ho van tenir fàcil, però no es van rendir.
Cal recordar que fa molt poc no podíem treballar, ni estudiar, ni votar, ni
conduir, i encara que hem aconseguit molt, ens queda molt per fer, per a
aconseguir una igualtat real. Així que no podem, per cap circumstància permetre un pas enrere.
Per les que estaven! Per les que estem! I les que vindran!
Juntes som invencibles. Ho has de recordar hui,i tots els dies de l’any. Som
lliures i fortes. Som dones.
Marian Ll.P.
.jpeg)
